@herbesdelaltpirineu

Què vital és l'aigua... . Aquests dies escolto i llegeixo moltes coses sobre la importància de l'aigua i majoritàriament opinen experts... però no gaire coneixedors de la realitat...gent que no viu en contacte amb la terra, però que parlen de manera grandiloqüent sobre si cal tallar l'aigua als arbres, o als cereals, o a les granges, o...inclús vaig llegir que la gent no hauria de comprar flors perquè és una "aberració" gastar aigua en tenir balcons o terrasses boniques...i segurament algun dia llegiré amb tristesa que les plantes aromàtiques i medicinals tampoc són prioritàries i no s'hauria de permetre els pocs camps que a Catalunya encara treballem... . I penso en veu alta, que poder jo no en sé gaire, i m'ho miro desde la perspectiva d'una pagesa per convenciment, però qui som els humans per decidir qui beu i qui no...qui sobreviu i qui no...a qui és sacrifica i a qui no? Perquè permetem aquest "mercadeig" de l'aigua sense pensar en que cada ésser viu, ja sigui insecte, animal vertebrat, arbre, cultiu, flor,... té dret a VIURE... . I si la resposta estès en començar per donar valor a cada gota que cau del cel, i ser capaços de repartir-la de manera que l'egoisme de l'espècie humana no ens portes de nou a decidir com si fóssim Déus, a qui li correspon i a qui no de sobreviure... . Deixem de parlar i començem a actuar en cada acte del nostre dia a dia... perquè cada gota compta però no per nosaltres, sinó per tots els éssers que amb nosaltres conviuen i que sense ells no podem seguir endavant. . #aigua #plantesmedicinals #plantesaromatiques #vida #natura

Sempre em meravella veure la primera farigola florida al camp. . Em fa sentir una mica com un enamorament...no se si m'expresso bé... és com un pessigolleig d'alegria, d'emoció, com un retrobament amb un amic a qui vas despedir a la tardó i ara retrobes contenta de que tot hagi anat bé i estigui aquí de nou, amb tu, saludan amb un somriure enorme per tornar a veure'ns! . A més, sempre hi ha una primera mata, que tota cofoia desperta abans que les altres i sembla que vagi cridant que tot està bé i doni seguretat a les del seu voltant perquè segueixin el seu camí! . Una valenta i decidida farigola que es transforma en una festa per les primeres papallones i abelles solitàries que s'hi atansen amb la mateixa emoció que a mí em desperta veure-la! . De totes les persones que hem ensenyat el camp, mai ningú no ha dubtat davant de la farigola, i no només la reconeix tothom, sinó que sempre surten noves aplicacions de records de les padrines! Davant de la Reina de les medicinals, es millor callar i escoltar alla on transporta a cada persona! . Es curiós que cada cop que algú em diu que pren te com a costum...em surt de l'ànima contestar que perquè no pren farigola? Una planta tan de casa nostre, tan sana i meravellosa! Però qui sóc jo per dir que és millor pendre i poder recuperar els tresors de la nostre terra... . #cultivatielaboratacatalunya #plantamedicinal #plantadelpirineu #herbesdelaltpirineu #cultiuenfeixes #agriculturaregenerativa #agriculturanatural #armoniabenestariequilibri #elaboradorsartesans #farigola

I crec que aquesta imatge parla quasi per si sola i poc més cal afegir...tot i que ho faré perquè entenguem tots la magnitud de la tragedia... . Això és Maria Lluïsa...a l'Alt Pirineu, a 1.000 metres d'alçada, a 27 d'abril... . Quan vem començar a cultivar, fa només 9 anys, cada any comprava el planter de certes plantes, perquè les gelades mataven la Maria Lluïsa, però també estévia, perilla, alfàbrega,... . Doncs aquest any, no només no s'ha mort, sinó que en unes setmanes ja li podré fer un tall de fulles joves i tendres... . Què bé, no? Pensareu....doncs no...molt malament...fa dies que em començat a haver de regar i la bassa que subministra els horts d'Araós ja s'ha secat... . Cada tarde veiem el cel ennegrir i desaparèixer els núvols empesos per un vent que no para cada tarde d'acabar de secar-ho tot... . L'any passat la bassa es va buidar a finals de juny, l'anterior al juliol i abans ningú recorda a que hagués passat mai... . L'any passat vem recollir la meitat de planta que l'anterior...i aquest? Doncs quines perspectives podem tenir? . Segur que pensareu que aquest tema és molt repetitiu en els medis aquests dies i que pitjor ho tenen els pagesos que els han tallat el Canal...si...teniu raó... però la situació és greu, molt greu...si no aconseguim una collita més o menys "normal", ens veurem obligats a haver de buscar altres vies de supervivència...un any es pot sobreviure amb pocs recursos i aplaçant reparacions i millores... però dos no...i no som els únics petits productors que ens trobem amb aquesta situació. I nosaltres només som uns petits productors de plantes aromàtiques i medicinals...no res... . Ha arribat el moment de buidar les paraules i començar a actuar de veritat, amb un activisme que és el més poderós, el de la cistella de la compra! . Deixem de comprar taronges que venen de Sudàfrica, nous d'America, Romaní del Marroc, pomes de Rumania..o fins i tot té d'Asia! Ataquem el problema d'arrel i deixem de permetre que el nostre aliment vingui de països tan llunyans amb el desgast energètic i la contaminació que comporta i els abusos als pagesos que molts cops hi ha darrera! . Tenim un problema i nosaltres en som part i solució. .

Vinga! Deixeu-me que us expliqui una de les feines que aquests dies cal fer...i una mica de diàleg intern amb mi mateixa que va tintinejant dins del meu cap...com un sorollet enfadós... . La sàlvia a principis de la primavera ("la nostre, la de 1000 metres d'alçada...que més abaix poder ja els ha passat la floració i tot!"), fa unes fulles grosses i tendres que al collir-les són delicioses per poder afegir als rostits o escabetx o plats de pasta i a més queden molt decoratives! . Cal agafar-les una a una amb tisores ("una a una...una a una..."), i de seguit posar-les dins de la caixa on s'assecaran, cap per abaix, separades i ben col·locades ("de debò?...i no les podries escampar i ja està...?") Després estendre un paper per sobre que les mantingui en ordre i sense gens de llum i un pes perquè es mantinguin planes fins al moment de la cocció, en el meu cas poso pedres. . ("Podries calcular quantes hores trigues en collir aquestes fulles i quin benefici et suposarà?" - "Poder si... però i el goig de poder saber que aquell plat quedarà tant bonic?" - "I no podries estar netejant pels passadissos i preparant el tall de la seva flor? O arreglar aquell aspersor que cada any et dóna problemes?") . Total, que la feina d'aquest matí, malgrat el rum-rum del meu cap, ha estat deixar apunt les fulles que cada any ens veniu a buscar i que fa especials les menges i el nostre producte! . Visca la pagesia-productora que es resisteix a ser "competitiva" i disfruta de fer coses petites i boniques! .

Ens fa moltíssima il·lusió presentar-vos el nou envàs dels condiments!!! . Com molts ja sabeu, desde l'any passat em tingut problemes amb el subministrament dels pots de vidre que ens servien per oferir les nostres herbes per la cuina, i després de molt provar, buscar i rebuscar ens em decidit per aquests metàlics! . Ens em decantat per ells, perquè quan els obriu podreu agafar un grapat per servir sobre les vostres verdures, pastes, carns,... A mi aquest sistema em sembla molt pràctic ja que molts cops, quan penso en les herbes penso en un grapadet o en un pessic...com ho feia el meu pare o la meva padrina! . Dins hi trobareu les herbes fines però sense ser picades, per tal que sentiu el gust de la planta, però no sigui una molestia trobar-la dins del plat! . Ara com ara les podeu comprar només a la nostre botiga o per internet, ja que encara estem recuperant-nos de la falta de planta de la sequera de l'any passat! . A disfrutar de les herbes al paladar!!! .

Hi ha una part màgica en plantar un arbre. . Saps quan el plantes, però no si podràs disfrutar de la seva fruita o descansar sota la seva ombra, però el que és segur és que es una gran mostra d'esperança, perquè qui segur que el podrà gaudir són les generacions següents! . El sauquer era un arbre molt estimat aquí adalt, i tots els horts en tenien un de ben cuidat per poder gaudir de les seves propietats medicinals i també d'una bona siesta sota! Però és un arbre que cal cuidar i podar per tal que no acabi fent molta ombra als cultius...amb el que molts han acabat sent tallats i arrencats... . Avui, em trobat un bonic exemplar que havia decidit arrelar en mig d'una valla i sota perill d'acabar sent "eliminat", em intentat de trasplantar-lo i donar-li l'opció una mica més enllà! . No deu tenir més d'un any...poder dos a estirar, però les seves arrels s'havien endinsat sota terra, en direcció a l'aigua que podien arrabassar d'un cultiu proper, aferrant-se a la vida! . Actualment, disfrutem de varies decenes de sauquers en els nostres camps, plantats un a un: amb els seus forats i la seva regada de tant en tant per evitar que pateixin amb les sequeres que ens assoleixen darrerament, podats any rere any per tal que la collita sigui bondadosa i l'ombra no molt allargada, netejats al voltant per evitar la plaga del pugó a la primavera quan el seu creixement torna dolces cadascuna de les seves puntes verdes,... . Tenir un arbre, és una mica com deixar un petit tros de tu mateix en ell. Patiment de present i esperança de futur, i al plantar-lo...quasi que assegurés que les teves arrels es conecten amb ell i el destí, mai se t'endurà molt lluny, mai més. .

I comença la temporada de recol·lecció! . Mans sempre brutes, tisores perdudes per tots els camps, cubells plens, petits talls per voler córrer massa,... . De fet, per ser sincers amb nosaltres, encara hauríem d'esperar una mica, però aquest any ens apura la falta de planta per poder produir i a més, les temperatures anormalment altes d'aquests dies, ha fet avançar tot...o sigui que toca activar-se i arrencar amb energia! . Començem amb la fulla de "xicoia" com li diem aquí, o més coneguda com a dent de lleó (Taraxacum officinale). Ens agrada agafar tota la que necessitarem durant l'any ara, ja que la fulla és encara tendra i petita, i particularment, la trobem de gust més suau que quan avança la temporada, però això és una mania personal nostre! Però poder és certa, perquè tothom que prova la nostre infusió depurativa (Depura't) ens diu que no la troba gens amargant ni forta! . La recolectem d'un camp que deixem llaurat a la tardor i fa que surti amb més força i sense quasi cap competidor. Després aquest camp l'aprofitament per plantar calèndula o camamilla! . De pas, ara també recollim bossa de pastor, que aquí adalt es feia servir molt per sangrats de regla excessius i per baixar la tensió! . Sempre per aquesta època, recordo el que ens va dir un bon amic nostre agricultor com nosaltres: "La felicitat consisteix en posar les mans sota l'aixeta després d'un dia ben dur de feina al camp, i que l'aigua acabi ben marrón!" I quanta raó tenia!!! . #herbesdelaltpirineu #araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology #ecologic #nature #vegan #organic #forest #earth #artesania #infusions #proximitat #herbes #condiment #gourmet

Silenci! Dins l' assecador hi ha un silenci absolut, només trencat pel tràfec meu amunt i abaix. . És el moment de buidar tot per veure l'estat en el que estan totes les caixes després d'un any de feina. Hi ha que es mantenen perfectes, per tant aguantaran un any més, però hi ha algunes que caldrà reposar...aquestes acabaran la seva vida fent de barrera en alguna de les valles que els porcs senglars s'obstinen a alçar cada dia. . De cop sento un sorollet...com de rascar...paro l'orella i segueix havent-hi silenci, i continuo amb la meva feina...però al cap de res, un altre cop...m'acosto sigilosa on em sembla que és l'origen d'aquest brogit...i segueixo treballant...i un altre cop...més cap endavant, ara a la dreta...no, no, era a l'esquerra...i acabo a la finestra...i allí està l'origen! Un petit llargandaix es belluga entre la finestra i la mosquitera i les seves ungles xiques van rascan cada cop que es mou per poder escalfar el seu cos petit amb els primers rajos de sol del matí! . El miro fixament sorprenent-me de la seva presència, ja que a les nits, el fred encara és viu...però ell ni s'inmuta, concentrat en el soroll que jo ara no faig, atent, preparat per sortir corrents si cal...però em deixa fer-li aquesta fotografia tant bonica. . Ara guardaré a la memoria aquest moment tan delicat i si tanqueu els ulls podreu sentir encara les seves ungles fent crek-crek! .

Es curiós el tràfec que s'inicia aquests dies amb les primeres temperatures altes! . Papallones groc sofre, marietes molt brillants, borinots despistats,...tots corren enfeinats, com si sabessin que a la nit, el fred els enganxarà encara amb la riba a mig plegar... . Cada any em passa el mateix, quan començo a veure això, m'atabalo com ells i em posaria a plantar i fer esqueixos i començaria a recolectar,... . Però no, el camp és l'escola més avançada per aprendre a tenir paciència!!! I cada any m'haig d'aturar i calmar les ganes que em bullen perquè val la pena esperar a que una gelada de nit, no et tombi tota la feina i et faci fer-la dues vegades! . Res de remenar amb l'aixada, res de treure les llavors que descansen als pots ben etiquetats, res de buscar les tisores que segur estan a aquell caixó del fons de l'obrador...o no...(que els passa a les eines petites que sempre s'amaguen... ;-) . Ara observarem i el que sí farem és començar a posar a punt l'assecador, l'hivernacle i les energies de tornar al camp!!! . Benvingut any nou! Que la pluja regi els camps amb constància i el sol acaroni les plantes amb delicadesa aquesta temporada!!! .

Quan vius en contacte amb el camp, aprens a mirar el cel i la terra d'una manera diferent. . Per exemple, sempre saps si la lluna és nova o plena, si els núvols venen d'est o d'oest, si el vent marca canvi de clima, ... . I per nosaltres el més bàsic és si el sol va "alt o baix". Això vol dir que quan va alt, és a ple estiu i tenim més hores de llum perquè el sol surt ben d'hora per damunt de les muntanyes i es pon tard al fons de la vall, per tant més calor, més hores de llum i més creixement de les plantes,... . Però si va baix...vol dir que en el pitjor moment, fins a les 11:30 no veiem el sol, i a les 16:30 ja ha desaparegut rere les muntanyes...per tant més fred i més gel. . Per això, una de les feines que teníem pendent per aquest hivern, era rebaixar les alzines que tenim a un petit turonet dins del camp, que està orientat de manera que fa ombra a uns cultius. Aquesta neteja i buidat, ens permet deixar entrar el sol tot i que vagi baix i que quan la temperatura baixi molt, el terra no es congeli tant. . Ens feia molta il·lusió ensenyar com ha quedat, perquè va ser una de les feines que varem fer l'altre dia amb l'ajuda de tota la colla d'amics que ens van acompanyar! . Moltes gràcies! Les equinàcies, mentes i lavanda, ho agraeixen molt! I nosaltres més!!! . Agraïts i caminant, a pas lent...però poder segur, o poder tranquil, o poder conscient...o poder, només caminant i esperant.

Ni mil paraules, ni mil abraçades, ni mil milions de res, serien prous per agraïr a tots els que veu poder venir, i els que veu estar en ànima! . Gràcies! . Això és aire en tots els sentits! .

El niño, el topo, el zorro y el caballo - Charley Mackesy - . "Que es lo más valiente que has dicho jamás?" pregunto el niño. . "Ayúdame" dijo el caballo. . Sempre he cregut que només s'avança lluitant cada dia, sense parar, i només així obtens la recompensa de poder tirar endavant. Seguir cultivant el bonic jardí dels somnis és una feina àrdua, constant i reconfortant. . Però la vida està sempre atenta, expectant per posar a prova les forces i la voluntat...aixxx...quina gran lliçó és perdre-ho tot...mobles, llibres, dibuixos llençols,...records i part del futur... . Aleshores t'adones que no, que no has perdut tot, que només t'has després d'una part d'allò que no et permetia veure el que realment tenies, que eren: MOLTS AMICS!!! Molts i molts! Gent realment bona, que ens ha trucat, acompanyat, abraçat, consolat,...i ajudat de tot cor, desde l'agraïment o desde la compasió, o desde el cor millor dit! . I tot i la dificultat que comporta demanar ajuda i rebre-la, cal matar a l'orgull que embolcalla a l'ego i acceptem que ens calia i ens cal un cop de mà i que no se qué faríem sense gent tant bona com aquests dies ens em trobat al nostre costat!!! . Gràcies a tots, si podeu venir i si no, perquè sé que molta gent ens té al seu cor i ens acompanya sempre! . Gràcies!!! .